Descripción de la persona que un día conquistó mi corazón...
14/05/2003 - Descripció d'una lluent foscor
Cabells pintats per la nit que són l’ombra del meu cor. Grans ulls del color de la terra i de mirada profundament intensa, reveladora, que no pot amagar l’amarga veritat. Llavis petits, saborosos, el record dels quals em mata, el sabor dels quals em van acompanyar a un paradisíac túnel que s’ha enfosquit... i no trobo la sortida. Somriure atraient, de blanques dents que m’alegren amb tristor. El teu diví rostre que, amb el teu esvelt i càlid cos que només una nit vaig poder abraçar –i encara recordo les subtils carícies que les teves fines mans em van concedir–, és la fletxa del meu arc. Perquè jo sóc una fona sense pedra, perquè jo existeixo, però em falta una part sense la qual no valc res, em faltes tu.
T’agrada córrer i mirar-te els peus, sentir el vent contra la cara i lluitar-hi per no anar on va tothom. Però el teu cor no juga al mateix joc que tu, no parleu el mateix idioma. I com mosques volant pel teu interior, els teus sentiments es tornen bojos i es fan còmplices de la teva infelicitat –i de la meva, ja ho crec... –.
T’agrada olorar cada flor, mirar cada color, comptar cada pètal. I a mi m’agrada comptar amb tu. Però perds el compte: l’ocell que vola t’atreu més, i no dubtes a deixar el que feies per contemplar una bellesa de la natura encara més perfecta, tot i que no tant com tu.
T’agraden els sons que ningú vol escoltar, però jo t’acompanyo. Cançons policromades que a tu t’entusiasmen. I em veus somriure, però no saps que si hi ha una melodia que em pugui fer estar content, aquesta és la teva veu, i contemplar-te feliç és el meu autèntic motiu de joia.
T’agrada el cinema, la contínua successió d’imatges multicolor, com més estrambòtiques millor. I tu fas de la meva vida una pel·lícula d’amor i de dolor, que dirigeixes sense voler.
I a mi m’agrades tu.
