Sindicats i partits obrers
Socialisme utòpic: En la primera metitat del segle XIX els primers teòrics del socialisme van aprofundir en la condemna de les injusticies de la societat industrial i en la crítica a un model de desenvolupament econòmic que provocava misèria.Van donar suport a les seguents ideas per la dignitat de l'individu i la solidaritat col·lectiva com principis morals , és van idear alguns projectes de societats ideals que tenian com a finalitat de la igualtat social , això es tractava més d'un rebuig a l'ordre existen del sistema que una aportació doctrinal sobre el canvi social.
Dins del socialisme utòpic es va crear un gran associació anomenada la Primera Internacional , i va ser alhora el marc on es va produir la primera gran escissió de l'obrerisme entre marxistes i anarquistes que defensaven diferents maneres d'arribar a la igualtat social , uns a traves de la formació de partits i politics i els altres diguessím els anarquistes per mitjà de la violència.
Anarquisme: Pierre Joseph Proudhon va ser el primer referent del conjunt doctrinal menys vertebrat que el marxisme , l'anarquisme.Consideraven que la propietat era un robatori i rebutjava l'Estat com a institució , defensaven un sistema social basat en el treball autònom i en la ferederació d'associacions independents , i a postava per l'expansió del mutualisme com a mitjà de superació del capitalisme. L'objectiu prioritari era aconseguir la llibertat de l'individu , es rebutjava qualsevol tipus d'autoritat. L'anarquia tenia com a tres principis bàsics : l'exaltació de la llibertat individual en el marc de la solidaritat entre tots els membres d'una societat , la crítica a la propietat privada i la defensa de la propietat col·lectiva , i l'oposició a tota organització jeràrquica , principalment l'Estat. Es rebutjava també la possibilitat de lluitar amb partits politics i es buscava la revolució de les masses i la destrucció del poder per mitjà de la violència com a recurs. El rus Bakunin va ser el primer en desenvolupar la practica de l'anarquisme.
Marxisme i comunisme: Karl Marx i Friedrich Engels van p ublicar en 1848 el Manifest Comunista per encàrrec de la Lliga dels comunises , organització d'alemanys exiliats a Londres. Aquesta va ser diguessím la primera formulació del socialisme científic , un corrent que tindria un impacte profund no només en l'obrerisme , sinó també arreu del món. La teoria marxista , es va bastir sobre tres bases. En primer terme , en una anàlisis del passat entès com a lluita de classes , és a dir , com l'antagonisme entre els opressors i oprimits, i com a motor del desenvolupament històric. L'oposició té el seu origen en les relacions socials caracteritzades per les injusticies i opresions del esclavisme , feudalisme i capitalisme. Podem trobar en segon lloc la crítica del present que s'incloia en l'anàlisis del funcionament del sistema capitalista , marx va utilitzar com a exemplar d'explotació del sistema el capital i va posar com a explempla la plusvàlua que genera treball assalariat i de la qual el capitalista s'apropia. En tercer lloc tenemi la necessitat de superar aquest present , i es va associar un projecte de futur , la societat comunista , amb l'objectiu de la presa del poder polític per part dels treballadors , cosa que obriria una situació transitòria de dictadura del proletariat per aconseguir la desaparició de totes les classes i arribar a la societat igualitària.
Personatges
Friedrich Engels: Friedrich Engels 1820-1895 pensador i economista polític alemany , fundador , conjunt Karl Marx , del socialisme científic o comunisme. Al elaborar els principis comunistas , Marx i Engels van partir de la filosofia per després ficar-se en altres camps d'estudi. En concret , Marx es va centrar en el pensament politic , en la economia política i en la història política , els interesos d'Engels es van dirigir a les ciències físiques , les màtematiques , l'antropologia , les ciències militars i la linguística.
El Manifest Comunista , que va influir en tota la literatura comunista posterior i es considerat com la exposició clàssica del comunisme modern , va apareguí per primera vegada en l'any 1848 , va ser escrit per Marx.
Mikhail Bakunin: 1814-1876 , pensador revolucionari rus , uns dels principals fundadors del anarquisme , va nèixer el 30 de maig de 1814 en Priamujino. Va ser oficial de la Guardia Imperial , però en 1835 va renunciar el càrrec i després va estudiar filosofia.
A continuació va formar par de les revolucions del 1848 , destacades a París i Alemanya , Bakunin es va dedicar a difunfir el pensament anarquista per tota Europa. En 1869 va fundar la organtizació semiclandestina Aliança de la Democràcia Socialista i , en calitat de dirigent de grup , es va oposar al pensador socialista Karl Marx en el transcurs de la Primera Internacional , enfrentament que va concloir amb l'expulsció de Bakunin en 1872 i amb la definitiva ruptura entre els marxistes i els anarquistes.
Eduard Bernstein: 1850-1932 , polític , pensador i escritor alemany , nascut en Berlín. En 1872 es va afiliar al Partit SocialDemòcrat Alemany (SPD) i desde el 1881 a 1890 va editar conjunt a August Bebel el diari Sozialdemokrat. Durant el seu exili en Londres , 1888 a 1901 , Bernstein va coneixer al coautar del Manifest Comunista , Friedrich Engels , i va estudiar les seves teories desatrollades per aquest i Karl Marx sobre la naturalez de la societat capitalista i el establiment del socialisme. Bernstein va rebutja els arguments de Marx i de Engels en pro del derrocament violent del capitalisme mediant la revolució.Va elaborar en cambi la seva propia teoria , coneguda amb el nom de revisionisme , que feia incapeu en els metodes evolutius i reformistes que en els revolucionaris feien per aconseguir la societat socialista.
P'otr Kropotkin: 1842-1921 , geograf i pensador polític rus , el principal teoric del moviment anarquista. En 1872 va participar en la Primera Internacional , primer com a marxista i després com a seguidor i ideolag anarquista Mijail Alexandrovich Bakunin.Es convertia en un dels defensors de la doctrina radical anarquista , motiu per el que fou arrestat i pressoner en 1874. Va aconseguir escapar dos anys i després es va unir a una societat d'anarquistes internacional , la Federació del Jura , Primera Internacional es central de numerosos treballs de Kroptotkin va ser l'abolició de tota forma de gobern en favor d'una societat que es regeixi exxclusivament per el principi de l'ajuda mutua i la cooperació , sense necessitat d'institucions estatals. En aquesta societat ideal (comunisme anarquista o anarcomunisme) seria l'últim pas per un proccès revolucionari que pasaria per una fase de col·lectivisme ( el anarcol·lectivisme).
Les seves obres van ser escrites tan en anglès com a francès , una d'elles La conquista del pan (1888).
Pablo Iglesias: El tipograf va ser fundador del PSOE a l'any 1879 , va veure molt restringida la seva influència a la major part de l'industria després d'aquest fet va nèixer al 1888 UGT el sindicat del PSOE.
Rosa Luxemburg: Va nèixer un 5 de març de 1870 en Zamak petita ciutat de Lublin , Polonia . En 1887 es va ajuntar amb el Partit Socialista Revolucionari , un proletariat de forma clandestina.Defensora del marxisme revolucionari, juntament amb Karl Liebkneeht, segons ell el socialisme mai s’aconseguiria per mitjà de una evolució pacífica si no que el proletariat havia de protagonitzar una lluita revolucionaria que fins i tot sobrepasses les fronteres nacionals per tal de crear una unió internacional del proletariat.
....
Estoy ultimando detalles.
Salu2!
![[+risas]](/images/smilies/nuevos/risa_ani3.gif "más risas")
![[discu]](/images/smilies/nuevos2/discutiendo.gif "discutiendo")
(Debate interno xD)
