Ruxii escribió:A barna ? no home no que hi ha molta contaminació.
[MODE INDIRECTA ON] Ei gent, si no proposeu llocs interessants per a la kdda, la fem a Barna i punt. [/MODE]
Llucia escribió:Vols riure? Has vist com llengua oficial el gaèlic? Es que a Anglaterra nomès es xerra (parla dieu els catalans) angles? I no es Irlanda un païs sobira e independent?
I encara hi ha mes... el català nomès es l'unic.
Un altre cossa ( i segur que Gerim ho sap millor que jo): No sabeu que el Parlament d'Europa vol reduïr les llengues oficials a nomes l'angles i el francès?????
Un altra cosa: tu ja pots dirigir-te a les institucions europees en català.
Jo vaig ser a Malta i m'entrava una depressió quan veia que una gran part de la població (amb una aproximació molt superficial de guiri diria un 50%) utilitzava correntment l'anglès, i la pràctica totalitat dels comerços i rètols públics també. I el maltès és llengüa oficial a Europa?
Anava a explicar una mica la situació del català però acabo de trobar un bon resum:
El català, llengua d’Europa
Origen, territori i població
La llengua catalana, del grup de les neollatines, es va formar entre els segles VIII i X en els territoris de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Durant els segles XII i XIII es va estendre cap al sud i cap a l’est amb les conquestes territorials de la corona catalanoaragonesa, i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.
El domini de la llengua catalana s’estén sobre 68.000 km2 en els quals viuen 11.380.000 persones. Actualment esta dividit en set territoris distribuïts en quatre estats: Andorra, L'Alguer (Itàlia), Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Franja de Ponent (Espanya) i Catalunya Nord (França).
El coneixement del català
El coneixement de la llengua en els territoris que la tenen com a llengua pròpia és desigual a causa de la diversitat de les realitats històriques i polítiques. De les darreres dades sobre el grau de coneixement lingüístics es dedueix que el nombre de persones
capaces de parlar-la és d’unes 7.300.000 i el de les que la poden entendre de 9.800.000.
El català, un cas únic a Europa
El català, tot i tenir algunes característiques de les llengües minoritàries, se’n diferencia per diversos motius que la situen entre les llengües europees de població mitjana. És un cas únic:
- Pel seu estat jurídic. És oficial a Andorra i, al costat del castellà, a tres comunitats autònomes espanyoles.
- Per la seva demografia. És la setena llengua de la Unió Europea. El nombre de persones que el parlen és superior al de les que parlen finès o danès, i equiparable al de les que parlen suec, grec o portuguès a Europa.
- Per la seva situació sociolingüística. No s’ha deixat de parlar mai i es transmet de manera intergeneracional amb normalitat.
- Pel seu equipament lingüístic. És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic. Els seus recursos lingüístics i estudis sobre gramàtica, lexicografia, dialectologia, terminologia, història de la llengua, etc. són comparables amb els de les grans llengües llatines.
- Per la seva tradició cultural i literària. El català compta amb textos escrits, ininterrompudament, des del segle XII. Actualment hi ha més de 1.200 autors literaris vius.
El català i les 11 llengües oficials
En relació amb les onze llengües oficials, el català és la setena pel que fa al nombre d’habitants. Només els territoris de la Unió Europea on el català és oficial (Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears) tenen més població que els territoris en què són oficials el grec, portuguès, suec, danès i finès.
El català i les llengües oficials dels 12 candidats
En relació amb els dotze estats que s’han d’incorporar a la Unió en els propers anys, el català és la tercera llengua pel que fa a la població. Només el superen el polonès (38,7M) i el romanès (22,5M).
El català i les llengües dites " minoritàries"
En el territori de l'Europa dels quinze hi ha, segons l'informe Euromosaic, trenta-sis llengües dites regionals o minoritàries, que parlen més de 20.000.000 de persones. D'aquestes 36 llengües, només 6 superen el milió de persones. El català és la llengua més nombrosa, pel que fa al nombre de parlants i és l'única que saben parlar més de 7 milions de persones. Habitualment, el català s'inclou en aquest grup de llengües tot i que la seva realitat queda molt lluny de la de totes les altres, per demografia, estatut jurídic, situació sociolingüística i consolidació de la normativa lingüística.
Font:
Govern de les Illes Balears
La situació actual:
http://www.infoeuropa.org/catala/Futur_ue/index_catala.htm
http://www.infoeuropa.org:8000/notesinf.nsf/Notes_internet_tema/2A0E048CD911BF69C1256E9B003257FE?OpenDocument
Em vaig examinar d'Institucions Europees ara fa uns 4 mesos i ja no me'n recordo de res
. Si no vaig errat, les llengües en que realment es fa vida parlamentària són Anglès i Francès, i l'Alemany també encara que no s'utilitza tant.
[insereixi aquí comentaris sobre la
grandeur francesa i la seva lluita perduda per a que no desaparegui l'ús del francès com a
lingua franca].
Però si algú proposés de debó reduir les llengües oficials a 2 (siguin les que siguin) volarien insults, ganivets, i altres armes llancívoles per l'hemicicle comunitari.
PD: Megapost