Bueno, a ver que os parece... (a los que lo entendáis xD). Aunque a la persona a la que está dedicado no le importó demasiado, pero bueno...
![[triston]](/images/smilies/nuevos/triste_ani2.gif "tristón")
Las cosas se superan (eso espero).
27/11/2002 - Batalla perduda
El meu gran patiment del dia a dia
Mai comprendre podràs, segur estic.
I el que em dol més de la meva agonia,
És que el rebuig me l’he guanyat, amic.
Sí, amic dic, perquè la meva amistat
Sempre, eternament, teva és i serà.
I quan tu me la vulguis acceptar,
El meu cor d’alegria ple estarà.
Jo vaig decebre la nostra amistat,
Faig de tot per l’error meu solventar,
Car de res serveix, no vols perdonar...
Em resulta difícil d’acceptar,
Però ja només et vull recordar
Que, amic, t’estaré sempre a tu esperant.
