Sort amb la Wii, val la pena. Jo la tinc i te fots uns farts de riure del quinze.
I no, no és que m'ho pogués permetre, és que ja es tractava d'una qüestió de supervivència. Dotze hores, unes setmanes de dia i altres de nit, sense saber mai de què treballaria la setmana següent fins el dissabte mateix, sense diumenges ni festius, sense dies a canvi.. M'agradarà vore la cara que se li queda al fill de puta este de quefe quan li vingue la inspecció i l'obligue a arreglar la situació de tots, va bé si es pensa que ha arreglat algo fotent-me al carrer només a mi.
Només ho sento perquè alguns companys de faena se mereixerien podrir-se allí per llepaculs i falsos. Fa fàstic vore com els treballadors mos putegem entre natros per una misèria.
Sort amb la consola! I què a gust m'he quedat, redéu!